Avui és el dia més trist de la meva vida. El meu millor amic, i el de molts de vosaltres, ens ha deixat.

Aquesta poesia la va fer en Víctor a la Vafalunga i a mi el dia que ens vàrem casar. Serveixi com a homenatge, tot i que les paraules mai seran suficients.

A reveure amic meu. Et recordaré sempre. T'estimaré sempre.





La Cançó d'en Palanpar i la Sílviagrat


Vet-ho aquí que a l'Empordà
terra de polonesos,
van haver-hi dos frikesos
que se'm van enamorar.

En Palanpar i la Sílviagrat,
de les cases Gomez i Vinagre
amb això que es van voler casar
per a no passar-les magres.

Amunt i avall França i Vascònia
i aviat a Austràlia us n'anireu,
però espero no hi aneu a peu
i retorneu a la Catalònia.

Mas d'en Coll, Mas d'en Palou
el Dolmen i el Pla de les Gates,
amb alguna que altra drecera
us heu fet amb les xiruques
tant si plou com si no plou.

A la vila de l'Autònoma
nits i dies hi hem passat
i avui amb el que serà el teu home
el gran dia ha arribat.

En Palanpar ja t'espera,
sap que ets molt del seu agrat.
Així doncs vés amb en Pere
no ens acabi desesperat.

Només et demanaré una cosa
Una cosa nímia i simple
Això us demana aquest ximple
No us deixeu mai de la vida
car després com una rosa
darrera vostre em pansiria.


Divendres 15 de maig a les 16h a l'Església ens hi veurem tots.