Fri, 22 Feb 2008 23:46:22 +0100 http://www.bar-roses.com/ Aquesta pàgina ha estat creada amb PHP-Nuke ca http://www.bar-roses.com/images/star1.gif http://www.bar-roses.com/ admin@bar-roses.com http://www.bar-roses.com/Article71.html Companys i companyes militants i simpatitzants del BAR(t), Després de les aportacions i dels consells dels nostres baristes més combatius (aquí), tenim el goig de presentar el nou joguet del BAR: el Xat barista. El trobareu al menú lateral esquerre i, per entrar-hi, cal que us esprimiu les neurones i cliqueu a l'enllaç que considereu pertinent. Per evitar spam, aquest servei estarà únicament disponible per als baristes registrats i, com sempre, esperem que en feu ús. Et donaré pes cul! Fri, 22 Feb 2008 23:46:22 +0100 http://www.bar-roses.com/Article70.html Estimada militància barista, Seguint amb els esforços perquè aquest web us sigui més útil, hem afegit un nou servei exclusiu per a tots els usuaris registrats de bar-roses.cat. Es tracta de la secció Les meves fotos (la trobareu al menú principal, al lateral esquerre). Amb aquesta utilitat nova, podreu penjar les vostres fotos a les categories prèviament assignades i podreu afegir-hi els comentaris que vulgueu. Les imatges no es publicaran immediatament, sinó que hauran de ser validades per l'administració. Així evitarem imatges no desitjades, fora de to, o que, simplement, no siguin dignes de ser mostrades al públic barista. Aprofita i envia'ns les teves fotos! Evidentment, portarem un control sobre l'ús que es faci d'aquesta utilitat. Als usuaris que no participin al web (sense comentaris al fòrum, per exemple), els podrem esborrar les seves imatges sense un avís previ. Per alguna cosa som l'Equip d'administració! Si voleu que es creï una nova categoria o teniu qualsevol dubte, queixa o comentari, indiqueu-nos-ho en aquest tema del fòrum. Mon, 11 Feb 2008 00:21:13 +0100 http://www.bar-roses.com/Article69.html Benvolguda militància barista, Estrenem un nou fòrum Notícies de Roses, que estarà dedicat a totes les notícies aparegudes a la premsa referents a la nostra vila. Fins ara teníem un únic tema on tractar aquestes notícies (aquest), fet que feia difícil comentar-les. Aquest tema ha estat mogut en aquest fòrum nou. Ja no tindreu excusa per no comentar notícies A partir d'ara, doncs, obrirem un tema nou per a cada notícia. D'aquesta manera, podreu fer els vostres comentaris específicament a cada notícia i, també, serà molt més fàcil de localitzar. Esperem que aquests canvis siguin positius per a tots vosaltres. Sun, 10 Feb 2008 13:26:43 +0100 http://www.bar-roses.com/Article68.html Estimada militància barista, us fem arribar el Testament del Rei Carnestoltes del passat dilluns 4 de febrer. Gaudiu-ne! T E S T A M E N T D E L R E I C A R N E S T O L T E S CARNAVAL DE ROSES 2008 Benvolguts súbdits rosincs, benvolgudes súbdites rosinques. Avui dilluns 4 de febrer decreto el punt i final d'aquest esplèndid merder que és el Carnaval. Jo tinc per missió parlar de l'actualitat perquè aquesta és la tradició d'aquest poble, i no ciutat. Com a rei tinc la patent de quedar com el carbó. Tranquils que estic content que no sóc un Borbó. Satisfets tots estem el divendres ja és festiu, però no abandonem la festa de l'estiu. Les Fires van tornar en un terreny enfangat. Diuen que per emprenyar els de l'hotel del costat. Heu canviat de govern sumant diferent gent: peperos i socialistes, el GIR i els pillistes. Ha estat una campanya on hi ha hagut molta canya. I quin riure la revista feta per la gent barista. El faraó ha caigut i s'ha dividit el partit. Està molt dolgut i diuen que marxa a Madrid. En Pàramo li dono una jaqueta multicolor, perquè estigui ben mono quan faci de senador. Els d'Esquerra Republicana per poc que no sortiu. No us volia la Casamitjana, per si pactàveu amb CiU. La trobada dels gegants va tenir gran participació. Faltaren cadires i bancs aquí queixa de la organització. El Pillo ja regidor ho va intentar solventar però les seves paraules a molts van molestar. El que sap fer molt bé es buscar als cubells, qui no separa vidre i paper fent complir les lleis. Classes de reciclatge, salvament de gats i no regenerar la platja són les seves habilitats. Com triga la inauguració de la Plaça de l'Avió. I la mainada es rebota perquè volen jugar a pilota. Aplaudim amb alegria el nou cartell de Carnaval, fet per l'Òscar Garcia i triat com és tradicional. En Jaume Vilà de Cal Tec ha estat pare d'una criatura. I com que jo el conec ho notifico amb dolçura. La pista de gel que vau posar costava de ser patinada. La piscina podríeu congelar, seria més gran i tapada. La rotonda del Marina la declaro obra històrica. Només li falta una vitrina per ser del tot pletòrica. L'alcaldessa d'estranquis la quina eròtica va censurar. Li dono uns bons pantis del sex-shop de Ca la Barbarà. En Carles Ferrer fa amics al futbol i al GEN. Té aquí un gran merder i emprenyada a la gent. Els impostos s'han pujat i tots us han enganyat. A en Manel Escobar l'he d'ensenyar a comptar. El perquè de la pujada té una causa raonada: tants polítics i càrrecs de confiança desequilibren la balança. El cementiri municipal ja ningú el denuncia. Però hi ha una llista bestial dels qui no paguen al dia. El somelier Roger Viusà és un rosinc amb talent. Pel seu refinat paladar demano un aplaudiment. Problemes torna a portar la planta de filatejat. Que s'hagués d'enderrocar seria una barbaritat. Si hi ha algun aturat tinc una plaça de pescador. Perquè ja s'ha jubilat en Bele Falcó. Una nova àrea s'ha creat per donar més seguretat. Però aquí tots sabien que en Romero es ventilarien. Al girat de l'Agustí Donat per quan surti a la televisió, li regalo de bon grat unes classes d'expressió. En Pere de Can Falgàs enguany ha estat en Carnestoltes. De gambes donarà un platàs a tots els poca-soltes. I fins aquí el meu Testament en llengua vernacle escrit ens veiem l'any vinent amb un somriure i nou vestit. Podeu descarregar-vos-el des de la secció Descàrregues del web. En aquest tema del fòrum hi podeu deixar els vostres comentaris. Fri, 08 Feb 2008 22:31:27 +0100 http://www.bar-roses.com/Article67.html Els companys de tramuntana.tv ens fan arribar les seves últimes novetats, que inclouen, com no, l'arribada del Carnaval a la nostra vila. Ja teniu les disflesses preparades? Les lentejueles cosides? ...o potser encara no en sabeu res d'una assegurança per la carrossa? Tots aquests interrogants es desvetllaran el divendres a partir de les 9 (ep, aneu en compte, que aquest any la passada comença una hora abans!). Bon Carnaval a tots i totes!!! Thu, 31 Jan 2008 10:25:12 +0100 http://www.bar-roses.com/Article66.html Exerceix el teu dret barístic i vota! Passats els primers 200 dies de gràcia, el BAR us proposa la primera enquesta d'opinió del BARCIS del gener-febrer de 2008, on els nostre nou equip de govern serà sotmès a les opinions dels baristes amb més, menys o gens de seny. La pregunta és la següent: Creus que el nou equip de govern PSCPSOEPPCPPGIRFICICV ho està fent bé? Us donem les següents opcions: . Són més bons que les garotes (Estan triomfant) . Com en Bob el Manetes, se'n sotiran, sí i tant. (Treballen i tenen bona voluntat) . Qui dia passa govern empeny. (Regular) . Ho estan fent millor que els de Polònia. (És per pixar-se de riure) . M'agradava més el regnat d'en Tutanpàramo. (Estan fent la pudor) Podeu votar al menú lateral dret, així com també a les anteriors enquestes, que també segueixen vigents. Gora BAR! Mon, 28 Jan 2008 22:10:13 +0100 http://www.bar-roses.com/Article65.html Hi ha un cert diari a les espanyes que de tant en tant encén els ànims i només pretén crear polèmica i animaversió cap a la nostra terra. Només cal donar-los les gràcies responent a aquesta enquesta: La obligación de conocer el catalán que introduce el borrador del Estatuto de Cataluña se está convirtiendo en uno de los puntos más polémicos del texto, ¿Le parece bien que conocer el catalán se convierta en un deber en Cataluña? Aquí hi podeu votar. Thu, 24 Jan 2008 22:08:47 +0100 http://www.bar-roses.com/Article64.html Militància barista, aquí teniu la crònica del passat sopar del BAR: Qüestions prèvies. En primer lloc i en nom de tots el membres de BAR que vàrem participar en el sopar, vull expressar el nostre més efusiu agraïment al nostre amfitrió, el company Baldrick, que no només ens va cedir gentilment la seva llar, sinó que a més a més ha fet la neteja i ha rentat tots el plats!!!! Penso que en reconeixement al seu bon rotllo, quan qualsevol dels comensals el trobem tenim l’obligació moral de convidar-lo a un Gutjonshen. En segon lloc vull agrair a la Junte de BAR que s'hagi arriscat a deixar-me escriure la crònica del Sopar de BAR. Espero que no se n'hagin de penedir. En tercer lloc, vull afegir que aquesta serà una crònica absolutament subjectiva i desordenada. Serà subjectiva perquè els sentiments ho són, i el fets i vivències que intentaré explicar no es poden deslligar dels sentiments que vaig experimentar la nit del dissabte. Hi ha gent que diu que l'objectivitat no existeix, doncs jo penso que sí, que existeix, opino que la objectivitat és la suma de les subjectivitats, per tant, si cada un dels que vàrem participar en el sopar expliquem les nostres vivències subjectives, el conjunt resultarà un retrat objectiu del sopar. Per tant, cal que cada comensal aporti tot el que hi trobi a faltar, que és molt... Serà desordenada perquè sóc desordenat, i perquè em sento incapaç de fer un relat cronològic dels fets, per tant aniré explicat les coses que em venen a la memòria segons em vagin arribant, si es que arriben..... Assistents Lejenda (de can gatius), companya de treball del Lejenda, Aranya (de cal mico i de la noia to), Skaff, Genix, Baldrick (de cal mico i de la noia to), Suelen, SQ_BAR, Capitein, Macarró Felip_V (calciner). Menú: -Aperitius de l'EscoBAR... (jabuquitos i companyia...) -Carn amb alatria -Bacallà al pil-pil -Postres de l'Skaff -Vins del Lejenda -Cava del macarró -J&B 15 anys de l'EscoBAR... La República de BAR Des del meu punt de vista el fet més important del sopar va ser la constatació de que existeix la república del BAR, només falta formalitzar la seva constitució. Com a tota veritable república al BAR hi conviuen ciutadans de totes menes i condicions: puntaires, esanxistes, rosincs i babecaires; dones i homes; joves i grans; plebeus i patricis; treballadors i empresaris; funcionaris; polítics en actiu i retirats; regidors, candidats, militants i simpatitzants dels partits institucionals i dels extraparlamentaris; de dretes, centristes, d'esquerres, d'extrema esquerra, reformistes, nacionalistes, internacionalistes, revolucionaris, maulets, socialistes utòpics i trotskistes; alguns il·luminats i tots de de bona fe... És una república de la qual fa goig de formar-ne part. Joves amb ganes de viure Per un babecaire de la meva edat, que n'ha vistes de tots colors, ha estat molt reconfortant veure un grup de joves amb ganes de viure i de transformar la societat en que viu. Joves que, cadascú des dels seu punt de vista, volen incidir en la realitat en que viuen, i no es rendeixen. Com em va dir el company Aranya, per poder construir un futur nou, hem de recollir el que han fet els que han viscut abans que nosaltres. Estic content, els esforços que vàrem fer els joves dels anys 70, no han estat inútils, hi ha recanvi. Protagonistes. Penso que tots els participants vàrem ser protagonistes en un moment o altre del sopar: Lejenda i companyia. Membre de la Junte Directive del BAR molt ben acompanyat per una amiga del POR, va impartir amb responsabilitat les seves directrius, va col•laborar en tot moment el la organització de la festa i va ser un puntal de les posicions revolucionaries en els diversos debats polítics. Aranya: Membre de la Junte Directive del BAR, va presidir la taula amb molta dignitat, ens va fer riure amb els seu jocs de paraules, ens va explicar les seves experiències en el món de la política, i va participar activament en tots els debats. Skaff: va donar alegria al sopar amb la seva presència (quin ulls!), va expressar la seva ingenuïtat a l'hora d'interpretar la política, va participar activament en tots els debats.... Gnix: va voler mantenir reservada la seva identitat, va mostrar la fermesa de les seves conviccions independentistes i es va indignar amb mi en un moment acalorat del debat polític. Baldrick: va ser l'amfitrió perfecte, tot atencions i consideracions envers el convidats i ens va cedir la seva llar sense reserves. També va participar activament en el debats polítics. Suellen: una de les estrelles de la nit, es va fer esperar, i quan va arribar juntament amb l'Skaff, la festa va adquirir tot l'esplendor. He de dir que si la Suelen i l'Skaff no haguessin vingut, la festa hagués estat molt diferent. A mi em van fer la pirula, em van ferm creure que la Suelen era un tio, cal dir que quan la vaig veure, vaig quedar agradablement sorprès. Capitein, l'animador del sopar, amb el seu entusiasme, en encomanava il·lusió a tots en cada una de les converses... Macarró: l'alegria de les nenes, només el miraven a ell, a mé és un expert en begudes espirituoses, ningú prepara els martinis i els Gudjhonsen com ell, la Suellen i jo en podem donar fe. Felip_V. Vaig fer el sopar i honestament crec que em va quedar bé, el bacallà em va costar una mica però al final va sortir. Durant el sopar vaig explicar tot l'afer de la Moció de Censura i els mexicans. SQ_BAR, la sorpresa i el protagonista indicutible del sopar. Va ser el que més va intervenir i el que més ens va fer riure. També penso que és dels que s'ho va passar més bé. Va fer una declaració formal com a futur alcalde de Roses en la que adquiria una sèrie de compromisos amb el BAR; com que la tenim gravada... no li quedarà més remei que complir els seus compromisos quan sigui alcalde. Que no es pensi que se'n anirà "de rositas" com el Zapatero. Propostes De cara al futur vàrem arribar a l'acord de que el proper sopar serà una BAR-bacoa a cal SQ_BAR, diu que la seva dona el va veure tant content en tornar a casa que també vol participar. I finalment una proposta personal a la Junte Directive: Quan hagi passat el Carnaval cal convocar amb urgència la Vª Assemblea del BAR amb la finalitat de donar per fundada la I República del BAR. Roses a 20 de gener del 2008 Felip_V Tue, 22 Jan 2008 16:35:18 +0100 http://www.bar-roses.com/Article63.html En la nostra primera entrevista (aquesta) ja us vàrem prometre fer-nos-en (fen-se'n en rosinc) una altra quan arribessim a les 2000 visites però, d'un sol cop superem les 3000; concretament 3766 del passat dissabte 12 de gener. Lu prometit és deute, i aquí la teniu: BAR: Benvinguts, i moltes gràcies per atendre'ns per segon cop. BAR: El viatge fins aquí ha estat llarg, però val la pena asseure'ns a xerrar. BAR: Ja porteu més de mig any a la xarxa. Com està anant l'experiència? BAR: Prou bé, i com que tampoc ens mou cap mena d'interès, sempre n'estarem satisfets. El què sí que ens agradaria és que hi participés molta més gent. Sabem de nombrosos rosincs (i rosinques) que ens segueixen periòdicament, i els animem a què es registrin, que no costa gens, i sobretot que hi participin. BAR: Seguiu amb la vostra política de no cobrar per la publicitat? BAR: Tossuts que som. I encara esperem el banner de can Botifarra pels serveis prestats. La publicitat, evidentment, queda oberta a tothom que ho desitgi. BAR: Hi ha qui us acusa de ser un satèlit de CiU. Què en penseu? BAR: La ignorància es respon amb menyspreu. BAR: S'acosta la festa major dels rosincs, el Carnaval. Com en gaudiu? BAR: Del què n'estem segurs és que durant aquells dies parem poc, molt poc, per casa. BAR: Alguna pregunta més? BAR: Sí, demà entrenament a les 10. Sun, 20 Jan 2008 11:42:17 +0100 http://www.bar-roses.com/Article62.html Els companys de l'IAEDEN ens fan arribar el següent comunicat de premsa: Camí Natural de la Muga del Consell Comarcal ... natural? Fa poc més d'un any (el novembre de 2006) el Consell Comarcal de l'Alt Enmpordà va posar a exposició pública el projecte anomenat "Camí Natural de la Muga". En aquell moment des de la Institució Alt Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN) ja vam fer unes al·legacions mostrant la disconformitat per algun aspecte del projecte. Malauradament no ens van fer cas en les nostres propostes, i ni tan sols ens van respondre les al·legacions. Fa unes setmanes han començat (al sector Cabanes-Peralada:) les obres d'aquest camí que paral.lel a la Muga pretén unir Castelló d'Empúries i Albanyà, de les que adjuntem fotos i que ja demostren quines dimensions tindrà l'obra. El projecte anomenat "Camí Natural de la Muga" passa per estrats arboris i rieres típicament mediterrànies en bon estat i d'un alt nivell ecològic. Aquest hàbitat és prioritari i protegit per diferents directives europees. La Muga és un important connector biològic que travessa la plana empordanesa. El projecte no és una intervenció puntual i manual en un punt, sinó que estem parlant d'un total de 42,5 km de longitud, els quals hauran de suportar una elevada pressió i moviment de màquines i de terres durant la seva construcció. El projecte preveu la instal·lació de 25 lloses de formigó, per tant, estem parlant d'una obra d'enginyeria "dura". Tot i que el projecte diu que té l'objectiu de ser un camí NO motorizat, el fet que els trams de nou traçat es construeix amb una amplada de 3 metres facilitarà l'accés a motos, quads i altres vehicles motoritzats i activitats que provocaran un important impacte en el fràgil ecosistema de ribera. Aquest recorregut presenta alguns trams especialment problemàtics en unes de les zones millor preservades, com és el cas dels voltants de l'embasament de Boadella, on s'hi projecta un camí de nou traçat que volteja part del pantà amb una longitud d'aproximadament 3,5 km. Considerem, evidentment, que el senderisme i les excursions a la natura, són una bona eina per a donar a conèixer el patrimoni natural i fer que la gent estimi el territori. Ara bé, pensem que: ·Considerem que des del Consell Comarcal s'hauria de ser molt més curós i respectuós amb el territori en els projectes que es tiren endavant, ja que amb diner públic no s'hauria de contribuir a la destrossa de la Muga. ·Trobem lamentable que no s'hagin aprofitat les recomanacions que vam fer en el seu moment, cosa que haurien ajudat a disminuir l'impacte del projecte. Concretament les nostres demandes eren: "Que el projecte del Camí Natural de la Muga, en els trams de nou traçat es faci de 2 metres d'amplada, utilizant ponts de fusta tractada per saltar els rierols i canals existents i que s'utilizi el camí de Sant Llorenç de la Muga existent a la zona del pantà de Boadella, així com que es prioritzin tots els camins existents a construir-ne de nou traçat." Constatem malauradament que el projecte que s'està aplicant tindrà un important impacte en un habitat de la comarca (el bosc de ribera) que fins ara havia quedat resguardat de la destrucció de que pateix la Plana Empordanesa. A més, el tipus de camí que s'està construint comportarà la hiperfreqüentació tant de persones com de vehicles motoritzats en un hàbitat de gran interès natural. Figueres, gener 2008. Institució Alt Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura Podeu deixar els vostres comentaris en aquest tema del fòrum. Sat, 19 Jan 2008 11:59:56 +0100 http://www.bar-roses.com/Article61.html Estimada militància barista, Encetem un nou tema al fòrum, Motius i personatges de Roses, per tal que ens ajudeu a augmentar la ja llarga llista de motius presents i passats de les famílies de la nostra vila. No cal que ens especifiqueu qui és qui (o qui era qui), simplement intentarem recuperar la memòria dels rosincs i rosinques. Podeu fer les vostres aportacions en aquest tema del fòrum. Wed, 02 Jan 2008 16:59:46 +0100 http://www.bar-roses.com/Article60.html Ara que és temps de quines, us convidem a què ens informeu de les millors dites que heu sentit dels canaris rosincs més cèlebres. Alguns exemples: -Una mamelleta. El 8. -Les cames de l'alcaldessa. L'11. -La nena maca. El 15. -Tejero. El 23. -L'any que van començar les garrotades. El 36. -Berro, pornogràfic, cap amunt i cap avall. El 69. -Tres rals. El 75. -L'avi. El 90. Ajudeu-nos a completar els 90 números, aquí. Mon, 24 Dec 2007 17:57:53 +0100 http://www.bar-roses.com/Article59.html El Bloc Alernatiu Rosincs (BAR) vol desitjar unes bones festes a tot el barisme, i en especial a la militància i a totes les persones que fan possible aquest web. Als rosincs i a les rosinques, puntaires, enxanxistes, babecaires i urbanites. Als nostres polítics per ser com són. No canvieu! Als mitjans de comunicació parcials, televisius i digitals. Als nostres mecenes i esponsors, sense els quals no podríem fer res. Al Picasso per portar un any tancat. Mai t'oblidarem! Les recomanacions del BAR són: - Anar a veure els Pastorets, almenys una vegada. - Fer kale borroka contra tots els Pare Noels. Aturem la globalització! - Anar a visitar el Pessebre de l'Ajuntafems. Ordres directes del cèsar Donantus Perlanus. - Reciclar tota la merde. En honor a l'inspector Gadgetopillo - No regalar productes eròtics a l'amic invisible. Sigueu originals! - Anar a veure el partit Euskadi - Catalunya, però no amb l'autocar d'ERC, ja que s'haurà de compartir viatge amb els de Figueres. - Participar en les quines de les entitats del poble. Les legals i les il·legals. - Comprar tot el que pugeu a Roses. Així els de l'ACOR estaran contents, es crearan nous lloc de treball, pujaran els sous dels treballadors i es revifarà la construcció. - Pintar els cartells de prohibit jugar a pilota amb colors fluorescents perquè es vegin bé de nit i siguin de l'agrat de la senyora alcaldessa. - Rebre els reis amb el crit: Reis de l'Orient, els únics que vol la gent! Podeu triar el Nadal que més us convingui... Sat, 22 Dec 2007 13:49:13 +0100 http://www.bar-roses.com/Article58.html Ja no ens alimenten molles. Anunci de la Plataforma Pro-Seleccions Catalanes: Per a comentaris, aquí. Wed, 19 Dec 2007 16:16:09 +0100 http://www.bar-roses.com/Article57.html Es comenta per bars i demés llocs de reunió que la nostra alcaldessa ja té disflessa pel proper Carnaval. Degut al protagonisme mediàtic que li treuen alguns dels seus companys de govern, la nostra comandant suprema ja té els patrons fets i els embastes acabats del seu disflàs de Reina de l'Escurçó Negre, que pretén lluir en tots els actes del proper Carnaval. Amb aquesta nova imatge, que si té èxit seguirà lluint durant tota la legislatura, pensa posar a to els seus subordinats i així evitar futurs acudits sobre Roses, com els que se senten últimament per la comarca. Els acudits típics de va un de Palau i... s'estan veient arraconats pels nous de va un polític de Roses i... que, tot i que fan gràcia, molesten als rosincs (i rosinques. i puntaires. i enxanxistes...). Tutanpàramon, tot aprofitant el catxondeo, posa a la venda per aquestes festes de Nadal els DVDs de "L'orgull de ser rosinc" que no va poder regalar quan era alcalde. Magdagall I, alcaldesse de Roses Entre les estrambòtiques i ininteligibles entrevistes televisives al senyor Donantus Perlanus i les exposicions de reciclatge de l'ecologista de debò Gadgetopillo, la nostra alcaldessa només surt a la tele per dir allò de "rosincs i rosinques"... i poc més. Segurament deu ser per això que se sospita que era ella qui li estava estirant les orelles al regidor d'Iniciativa-Pillo la setmana passada, mentre remenava per les escombraries buscant proves incriminatòries cap a veïns del poble. O també que va ser ella mateixa l'autora d'alguna de les tantes preguntes que el regidor girat Donantus va sentir a TV Rata i que va ser totalment incapaç de respondre. Des d'aquestes línees l'animem a vestir-se de reina dia sí, dia també. Podeu deixar els vostres comentaris en aquest tema del fòrum. Tue, 18 Dec 2007 17:23:43 +0100 http://www.bar-roses.com/Article56.html El Bloc Alternatiu Rosinc posa en marxa un interessant concurs en aquest espai web, que esperem que hi participeu. Com que tot concurs té premi (sinó la gent no n'hi fa cas), us oferim un parell de xamarretes baristes que podeu lluir en tota mena d'actes baristes, polítics, patriotes (amb crosta), o actes sexuals. Si els polítics regalen coses en campanyes erectorals, el BAR regala xamarretes perquè sí i a deshora. L'objectiu és clar: haureu d'esbrinar què hi havia a sobre de la taula del passat comunicat del BAR, del qual tot seguit us en fem memòria: Comunicat del Bloc Alternatiu Rosinc Teniu de temps fins a finals de gener, tot i que si hi ha algú que ho encerta tot abans, serà proclamat guanyador. Podeu deixar els vostres pronòstics en aquest tema del fòrum. Mon, 17 Dec 2007 18:37:30 +0100 http://www.bar-roses.com/Article54.html Un dia indeterminat d'aquest mes de novembre es va inaugurar un nou equipament púbic al centre del barri rebel de La Punte. No es pecado (www.noespecat.com) situat al local de la sempre entranyable llibreria Ca la Barbarà, ha obert les seves portes oferint un ampli ventall de productes bàsics, d'aquells que l'IVA és del 16%, i artilugis per fer-nos la vida més placentera. El regidor d'Activitats Carnals a l'oposició i membre del govern ideal del BAR, el senyor Marc Panés, ha declarat que és un fervent client de la nova botiga, i que l'import íntegre del sou de regidor se'l pateja en aquest establiment perquè "és necessari que la ciutadania en general sigui conscient que gastar en un sex shop és un acte de reafirmació democràtica, ja que ajuda a trencar amb els prejudicis creats pel franquisme". Afegeix que està molt satisfet dels productes que ha adquirit i destaca que "els meus veïns ja no es queixen de les fresses. Ara utilitzem una caputxa silenciosa amb la meva parella." Que n'anirem de forts (i fortes)! Amb aquesta nova obra només resta la remodelació de la Plaça Llevant per acabar amb la reurbanització i transformació del popularment anomenat Rec de les Mariques; institucionalment dit carrer Francesc Macià. Aprofitant l'embranzida, l'Àrea de Tursime de l'Ajuntafems de Roses està disposada a editar una guia turística que es titularà Rec de les Mariques: paradís terrenal. I és que si fem un cop d'ull a aquesta regió de La Punta, observem que està plagada de centres d'interès com el Tucan, l'Hostal Canigó, el sex shop bilingüe, el Séntric i la Loteria. "Tota una zona d'oci i esbarjo que s'ha de convertir en un referent nacional", segons el reGIdoR de turisme sexual Gaspar Gallego. Rec de les Mariques: paradís terrenal recomana la següent ruta: anar a la Loteria a provar sort. Si no toca, cap a casa. Si toca, que és el més probable, cal reservar la suite especial a l'Hostal Canigó, amb espectaculars vistes al carrer Cosconilles. Tot seguit cal cel·lebrar-ho anant al Séntric a fer un quinto-Cruzcampo. Abans de les 20h es recomana passar pel sex shop a armar-se i, finalment, rematar la feina al Tucan. En el cas de les noies heterosexuals, es recomana anar a l'Sperpentik i demanar tarifes als clients habituals. El senyor Gallego ha manifestat que "La Punta creix en qualitat de vida i serveis. Ara només cal construir el follòdrom a l'extrarradi, al barri de les Babeques per així assolir l'objectiu del mandat: allargar la temporada turística durant tot l'any". El baristes sabem que és una promesa erectoral incomplible i que té com a única finalitat acabar amb l'absentisme de l'erectorat babecaire. Podeu deixar els vostres comentaris en aquest tema del fòrum. Mon, 03 Dec 2007 17:24:32 +0100 http://www.bar-roses.com/Article53.html Després d'un parèntesi més que llarg, el Bloc Alternatiu Rosinc torna a posar-se les piles per posar-vos al dia de totes les novetats de la vila i voltants mitjançant aquest web. Gràcies a la col·laboració i consell dels nostres usuaris registrats estrenem una nova secció, Agenda, on hi trobareu els propers actes que el BAR recomana no perdre's. En el menú lateral esquerre hi trobareu el resum de les properes activitats. Evidentment, aquesta és una secció oberta a tothom, i hi esperem les vostres aportacions. Qualsevol acte que considereu interessant pel barisme, podeu publicitar-lo en aquest tema del fòrum. Posteriorment, i després de passar pel criteri (bastant peculiar) de l'equip d'administració del web, apareixerà també en portada. Com podeu veure, també hem canviat l'enquesta del menú lateral dret, encara que les anteriors també seguiran vigents. Esperem que aquests canvis us agradin. Equip d'administració de bar-roses.com Sat, 01 Dec 2007 18:42:03 +0100 http://www.bar-roses.com/Article52.html (D'inspector Gadget a Capità Enciam) És un pardal? És un aeroplà sense motor? NO! És en Pillo! El superheroi pollític! Al servei de les persones, els gats, els pins i contra la brossa, les orugues i en Tutan. 5 mesos de legislature de treball incansable es poden resumir en les següents accions: Rescat del gat. - Un calurós dia d'estiu de 2007 el Pillo va haver d'abandonar el metro, el llapis i la llibreta per baixar un gat de dalt d'un arbre, fent un ús d'una grua municipal, perfectament equipada pel rescat de felins i homologada a tal efecte. Investigació amb llanterna sota la riera, tot olorant i tocant les aigües brutes. - En un impressionant document gràfic publicat per un popular diari empordanès, el Pillo va fer baixar un fotògraf a les cambres de gas de sota la riera (just a la frontera entre Roses i La Punte) per tal d'esbrinar qui tenia fuites d'aigües fecals i, després d'uns anàlisis salivals, què havien menjat els rosincs la nit anterior. Inspecció de contenidors. - Se l'ha vist periòdicament remenant la merde per tal d'esbrinar quins comerços reciclen i quins no. Com a bon ecologista de debò, a l'inspector Gadget rosinc no se n'hi escapa ni una: ho recicla tot a pams! Demostració de reciclatge, aixafant violentament els residus plàstics i de cartró. - De propera aparició a l'APM i a tots els programes de 'zapping', la memorable actuació del Regidor de Cartrons i Tuperbares a TV Rata passarà als anals de la història rosinca. Tots aquests actes necessaris, no han fet més que augmentar el teu club de fans. Gràcies Pillo! Proposem els següents reptes i assanyes per als propers mesos: - Submarinisme a la depuradora, buscant objectes que la gent tira pel water. - Seguiment del procés de compostatge d'ell mateix, tirant-se al container de brossa orgànica. - Menjar pinso dels vivers (gàbies) de llobarros i orades durant un mes sencer per tal de comprovar-ne els efectes. - Enviar un vídeo per entrar al càsting de la sèrie Herois per acabar amb el canvi climàtic amb l'invent d'una màquina aspiradora de CO2. Aquí de ben segur que podem dir allò de... continuarà . . . Podeu deixar els vostres comentaris en aquest tema del fòrum. Wed, 28 Nov 2007 20:07:45 +0100 http://www.bar-roses.com/Article51.html Us esperem a tots el proper dijous 1 de novembre a Girona, feu oficial del crematori monàrquic per excel·lència. Desconeixem si hi haurà piscolabis. El què sí que hi haurà és gent compromesa amb el seu país i la seva gent. Si voleu sortir a la tele, aneu a la manifestació, que de ben segur que la brunete mediàtica dedicarà els màxims esforços manipuladors per tergiversar el què hi passi. Salut, BAR i independència. Fri, 26 Oct 2007 19:58:12 +0200 http://www.bar-roses.com/Article50.html Companys i companyes baristes, us reproduïm el gran discurs inaugural de la 59a Fira de Frankfurt a càrrec de l'estimat Quim Monzó. Quim, tens barra lliure a la BARra sempre que vulguis! Senyores i senyors, Com que de discursos no n'he fet mai (i no sé si en sabria) els explicaré un conte. El conte va d'un escriptor que sempre parla molt de pressa i que per aquest motiu sovint s'entrebanca. Doncs a aquest escriptor, un dia li proposen de fer el discurs inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt, l'any que la cultura catalana n'és la convidada. Abans d’acceptar l’encàrrec, l’escriptor en qüestió —català i, per tant, gat escaldat— dubta. Pensa: “I ara ¿què faig? ¿Accepto la invitació? ¿No l’accepto? ¿La declino amb alguna excusa amable? Si l’accepto, ¿què en pensarà la gent? Si no l’accepto, ¿què en pensarà també la gent?” No sé com van les coses a d’altres països, però els asseguro que al meu la gent té tendència a pensar moltes coses, i a treure moltes conclusions. Si un dia expliques que, quan vas a cal sastre, l’home, mentre et pren les mides, pregunta: “¿Cap a quina banda carrega vostè?”, i tu contestes que carregues cap a la dreta (o que carregues cap a l’esquerra), la gent treu conclusions. Si vas a la fruiteria i demanes pomes treu conclusions. Si demanes taronges també en treu. Facis una cosa o facis l’altra (carreguis cap a la dreta o cap a l’esquerra, compris pomes o taronges) la gent té un alt nivell de clarividència. La gent és molt perspicaç i sempre dedueix coses, fins i tot ciutats que no són a cap mapa. Si fas un pas endavant, malament per no haver-te quedat quiet. Si et quedes quiet, malament per no haver avançat. Però passa que l’escriptor en qüestió creu que no ha de demanar perdó a ningú per sentir-se part de la cultura que aquell any han convidat a Frankfurt; de manera que decideix acceptar. És evident que no l’hi proposaran pas —fer el protocol·lari discurs inicial— l’any que la cultura convidada a la Fira de Frankfurt sigui la turca, la vietnamesa o la n’gndunga. Així, doncs, diu que sí, que el farà, i tot seguit s’asseu a una taula, agafa un bolígraf i una llibreta i comença a rumiar què hi ha de dir. Una mica, se sent perplex. Al llarg dels temps, la bonança de la història no ha estat al costat de la literatura catalana. Les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les estratègies geopolítiques, però el reben ben fort. Per això el sorprèn que un muntatge com aquest —la Fira de Frankfurt, dedicada a la gran glòria de la indústria editorial— hagi decidit convidar una cultura amb una literatura desestructurada, repartida entre diversos Estats en cap dels quals és llengua realment oficial (encara que n’hi hagi un i mig que ho proclamin; sempre i quan aquesta proclamació no molesti els turistes, els esquiadors de pas o els repartidors de butà). Per això té dubtes a propòsit de la invitació a Frankfurt. ¿De cop i volta el món s’ha tornat magnànim amb ells, quan n’hi ha tants que els volen perpètuament perifèrics? Recorda, a més, que, en un altre muntatge literari —més nòrdic i bastant més pompós—, ara fa poc més d’un segle (el 1904) el jurat del premi Nobel de literatura va premiar Frederic Mistral. Frederic Mistral no era català. Era occità. Però la referència serveix —no sols perquè alguns catalans i alguns occitans se senten a prop— sinó perquè el premi va molestar tant els puristes de la Nació-Estat (“Soyez propre, parlez français!”) que —mai més a la vida— cap literatura sense Estat ha tornat a tenir un premi Nobel. A més de la sensació de perplexitat, el personatge del nostre conte té una sensació de justícia. Potser “justícia” no és la paraula exacta. Alguna cosa semblant. Tot i que —com s’ha dit— als catalans els avatars polítics ens han anat d’una manera que no convida a gaire alegries, la literatura catalana és, clarament, una de les pedres fundacionals de la cultura europea. Cap literatura sense Estat d’aquesta Europa (que ara diuen que construïm entre tots), no ha estat ni és tan sòlida, tan dúctil i tan continuada. ¿Ha d’explicar tot això, en el discurs? Potser podria començar dient que la potència inicial que va fer que la literatura catalana tingués lloc preferent a Europa durant l’Edat Mitjana neix de Ramon Llull (Raymundus Lullus, Raimundo Lulio, Raymond Llull, Raymond Lully: com els agradi més). Ramon Llull era filòsof, narrador i poeta. Era mallorquí, d’aquesta Mallorca avui esdevinguda un "bundesland" eriàtricoturístic alemany. Nascut molt abans que els ‘tour operators’, els avions de baix cost i la ‘balearització’ dictessin les normes de vida d’aquelles costes, centennis abans de l’arribada de Boris Becker i de Claudia Schiffer, en ple segle XIII Ramon Llull va estructurar una llengua travada i rigorosa, la mateixa llengua en la que, de manera vibrant i corrompuda, encara parlem i escrivim ara. Però l’escriptor té altres dubtes. Ja que ha de parlar a Frankfurt, ¿ho hauria d’amanir amb detalls que poguessin interessar els germanoparlants? ¿Hauria d’esmentar l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana, S’Arxiduc? ¿Hauria d’esmentar el senyor Damm i el senyor Moritz, fundadors d’algunes de les marques de cervesa que els catalans encara bevem ara? És evident que, si ho fes, li dirien frívol, i això encara l’impel·leix més a fer-ho. Ja posats, podria esmentar el senyor Otto Zutz, gran oftalmòleg —“diplomat a Espanya i Alemanya”— que ha acabat donant nom a una esplèndida discoteca de Barcelona i que, en vida, graduava la vista de molts barcelonins. D’alguns membres de la família del poeta Carles Riba, per exemple, segons es desprèn del que el seu nét —Pau Riba, també poeta i, a més, cantant— diu al text que acompanya el disc “Dioptria”. Tampoc no sap si hauria de citar els més grans dels que han configurat el fil literari que ens du fins avui: Bernat Metge, JV Foix, Narcís Oller, Anselm Turmeda, Joan Brossa, Joanot Martorell, Llorenç Villalonga, Jordi de Sant Jordi, Jaume Roig, Josep Carner, Jacint Verdaguer, Isabel de Villena, Josep Maria de Sagarra, Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol, Joan Maragall, Eugeni d’Ors, Josep Pla, Joan Sales, Mercè Rodoreda... ¿O potser seria millor no citar-ne cap? Citar tots aquests escriptors (la majoria desconeguts pel món literari que es belluga per Frankfurt) ¿no farà que els assistents a la cerimònia d’obertura de la Fira del Llibre s’avorreixin de sentir noms que els sonen poc? ¿No farà que mirin el rellotge i pensin: “Quin rotllo, aquest home!”? Per això, doncs, decideix que no dirà cap nom (tot i que, de fet, ja els hagi dit en el mateix procés de descriure els dubtes sobre si els ha de dir o no). A més, segons ha llegit, a la mateixa Fira del Llibre hi haurà instal·lada una exposició que parlarà d’això. Encara que —siguem sincers— ¿quantes de les persones que assisteixin a aquest acte inaugural visitaran després aquesta exposició amb un interès no merament protocol·lari? Siguem sincers i optimistes: ben poques. Tot i que es tracti d’una Fira del Llibre, i els escriptors més desconeguts haurien de ser els que més excitessin la set de lectura de les persones interessades a descobrir meravelles literàries, i no a seguir, simplement, el tam-tam comercial del que toca en cada moment. Però, com més hi rumia, menys clar veu com hauria de ser el discurs. Ja que molta gent té del món una idea feta a partir de la geometria actual del poder políticocultural, potser podria explicar que, a Europa —esqueixat ja el llatí en llengües vulgars—, el primer tractat de Dret va ser el català “Consolat de Mar”, pel qual es van regir les relacions marítimes al Mediterrani. Potser podria afegir que alguns dels primers tractats europeus de medicina, dietètica, filosofia, cirurgia o gastronomia eren també escrits en llengua catalana. Però, ¿tantes dades servirien gaire de res? ¿Què han dit altres escriptors en anteriors discursos inaugurals d’aquesta mateixa Fira? -L’escriptor busca aleshores alguns d’aquests discursos i els llegeix. En tots hi ha una gran exaltació de la cultura pròpia, i veu clar que, sempre, a qui no pertany a la cultura exaltada tots aquests discursos li sonen distants, com la remor de l’aigua que va riu avall sense que hi parem atenció. Són discursos a l’estil d’aquell que, durant la dictadura franquista, va fer a Nova York, a les Nacions Unides, el violoncel·lista Casals. -Va ser un discurs que va emocionar els catalans amb la mateixa intensitat que va deixar indiferents la resta d’habitants del planeta: “I am a Catalan. Today, a province of Spain. But what has been Catalonia?...”:“Sóc català. Catalunya avui és una província d’Espanya, però ¿què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides...” També veu que altres escriptors que han fet discursos inicials a la Fira del Llibre hi intercalen poemes. Potser ell també ho faci. Podria, per exemple, llegir aquell travallengua que, un dia (en una fenomenal paròdia de discurs militar), va recitar el grandíssim Salvador Dalí, com si fos un poema excels: “Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics. Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorts i becarics”. De fet, si tot discurs és part d’un ritual i, com en tots els rituals, el que importa realment és la forma, el protocol, l’americana, la corbata (o l’absència de corbata), ¿importa gaire què s’hi diu exactament? ¿En una cerimònia religiosa feta en una llengua morta (una missa en llatí, per exemple), importa gaire que part dels fidels no entenguin el text? Encara més: ¿cal dir res en concret? Els polítics són grans malabaristes, i per això els seus discursos són exemplars: plens de paraules-comodins que, amb gran mestria —per quedar com a gent responsable—, apliquen en el moment just encara que, de fet, siguin fum i prou: lletres que formen síl·labes que formen paraules per cobrir l’expedient. Aquest músic fenomenal que és Carles Santos va gravar fa anys una peça esplèndida que consisteix en una barreja de declaració d’amor i discurs de polític. És un text on les vacuïtats i les promeses han estat substituïdes per una repetició constant de la paraula “Sargantaneta”, adobada amb adjectius exaltats. (“Sargantaneta” és el nom de la seva barca de pesca.) ¿No seria, doncs, un text ple de paraules-comodins, de “sargantanetes”, el discurs ideal per un acte com el de la inauguració de la Fira del Llibre? Un text tan abstracte i tan buit que, sense canviar cap frase, es pogués utilitzar també per qualsevol altra mena d’acte: literari, esportiu, cinegètic o filatèlic. Que tant servís per presentar un nou llibre de poesia lírica com per inaugurar una línia ferroviària. Un discurs tan ambigu que fos tot itme —ritme, ritme!—, però que en el fons no digués res: absolutament res. Tot això és el que l’escriptor que sempre parla molt de pressa, que per aquest motiu de vegades s’entrebanca (i a qui un dia li proposen de fer el discurs inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt) dubta si ha de dir o no. Dubta també si —si ho diu— els que l’escolten hi pararan atenció. Dubta també si —si hi paren atenció— entendran què vol dir. Pensa també que, de fet, podria dir qualsevol altra cosa sense que en el fons canviés gaire res si, en tota la resta de detalls, compleix el cerimonial. La particularitat més important del qual cerimonial és, per cert, el temps. I això sí que ho té clar: quan arribi als minuts estipulats, mirarà el rellotge [mira el rellotge] i dirà: —Res més. Moltes gràcies. Bona tarda. Podeu deixar els vostres comentaris en aquest tema del fòrum, on també hi podreu veure el vídeo del citat discurs. Wed, 10 Oct 2007 17:05:26 +0200 http://www.bar-roses.com/Article49.html La nostra alcaldessa Magdagall, després d'estar desapareguda durant els últims mesos, pronunciarà en breu un discurs en el marc de la primera trobada d'alcaldes i alcaldesses socialistes de governs formats per, al menys, quatre partits polítics. Si ja va estar difícil per en Maragall i en Montilla formar un tripartit, la nostra alcaldessa ha aconseguit un Tetris a la rosinca. Desconeixem si la seva victòria (al menys momentània) en la Guerra del Francès hi ha tingut alguna cosa a veure... slurp! La trobada constarà dels següents conferenciants: 1- Magda Casamitjana Com podeu observar, una gran convocatòria que omplirà moltes places a tots els hotels rosincs, aquells grans amics de tots i de tothom i, pel què sembla, els únics habitants del poble. Si s'omplen hotels, endavant les hatxes!! L'alcaldessa quan actuava a l'Escurçó Negre El punt principal de l'ordre del dia seran les modificacions del POUM de Roses, per la qual cosa s'espera una àgria discussió entre la Magdagall... i ella mateixa. Per un costat, l'ala dreta de l'alcaldessa intentarà acontentar els amics girats i hotelers, mentre que la banda esquerra, ecologista de debò i pastelera, s'haurà de fer sentir per tal de no perdre pistonada. Com sempre, l'acte tindrà lloc a les 9 del matí, però serà dissabte. Mala hora per un barista... Roses is different . . . Mon, 08 Oct 2007 20:18:47 +0200 http://www.bar-roses.com/Article48.html Estimats/des baristes, En els darrers dies molts habitants de totes les contrades de la nostra vila han rebut a les seves bústies un exemplar de la propaganda de CiU, que tant acostumats ens tenia en èpoques passades. Qui no recorda l'"Especial Informatiu Testament Pollític d'en Tutanpàramon I"? És a dir, el Programa de Treball i Planificació d'Obres de l'Ajuntafems de Roses, de data 1 de juny de 2007? El Testament d'en Tutan I Tot i que es tractava d'una revista del govern i no del partit (que ja ens regalava el CiUtadans), l'emprempta tutanparamista s'hi nota, la propaganda era clara i explicava amb pèls i senyals que tot estava lligat i ben lligat. Després d'uns mesos, queda clar que el faraó i el seu seguici econòmicament les estan passant putes: el suplement de CiUtadans de Roses Farlem-ne, en el seu número de tardor del 2007 demostra l'arribada de la citada estació: els hi cauen les fulles. UiC!, ja vindrà l'hivern!! Fotocòpia clandestina del Farlem-ne D'un extens i glamurós CiUtadans de Roses, amb paper de bon gramatge, maquetació digna i impressió modèlica, han passat a una fotocòpia en color d'un DINA3. Pel què fa als continguts de la citada revista, destacaríem que, com a baristes, estem completament d'acord en què es regalin coses. Si la Magdagall regala roses, perfecte. L'únic que li hem de recriminar és que no ho faci per Sant Jordi, i així els baristes mascles s'estalviarien uns calerons. Bona nit i tapa't. Podeu deixar els vostres comentaris en aquest tema del fòrum. Wed, 03 Oct 2007 20:35:09 +0200 http://www.bar-roses.com/Article47.html Ibarretxe proposa referèndums sobre el País Vasc VITORIA (AFP) — El lehendakari, Juan José Ibarretxe, va presentar el passat divendres el seu "full de ruta" davant del Parlament basc per tal de sortir del conflicte, proposant l'organització de dos referèndums regionals, un d'ells el 25 d'octubre de 2008, data de l'aniversari de l'Estatut de Gernika. "No estem davant d'un problema jurídic, sinó de voluntat política", va afirmar Ibarretxe, per a qui l'objetiu de la consulta és "canalitzar la solució del conflict" basc. Durant el seu discurs en el ple de política general de la cambra basca, que inicia el nou curs polític, Ibarretxe anuncià "un nou cicle històric", en el què els bascos "posaran el rellotge en marxa", sense que ho impideixin ni ETA ni l'"l'Executiu espanyol", que "no pot utilitzar l'existència de la banda armada com a excusa política per a impedir que el poble basc recorri el seu propi camí". Traduït de: AFP Podeu deixar els vostres comentaris i opinions en aquest tema del fòrum. Wed, 03 Oct 2007 16:49:46 +0200 http://www.bar-roses.com/Article45.html Qualsevol exalcalde d´aquest país estaria content de rebre les lloances que li han caigut a en Carles Pàramo aquests dies. Qualsevol alcalde que donés valor a l´objectivitat, a la feina feta en benefici del conjunt del seu poble. Tots sabem que, en aquest país nostre, no és pas fàcil que es reconeguin els serveis prestats als alcaldes perdedors. Després de les eleccions l´antiga oposició ha de seguir amb la seva lògica i, com és natural, ha de criticar i fer estelles de l'arbre caigut. per això mateix es fa estrany que des de l´actual equip de govern s´hagi arribat a lloar la imparcialitat de l´exalcalde d´una forma tan contundent com ara aquesta: «us faríeu creus dels amics , col·laboradors i familiars de Carles Pàramo que acudeixen a l'Ajuntament per tal de ser atesos, per l´actual govern, en les seves reclamacions contra les propostes del POUM...» De vegades volent afirmar una cosa s´afirma el contrari. Té molt de mèrit reconèixer que a Roses hi ha xarxes clientelars. Parents, amics i col·laboradors, els romans em penso que d´això en deien clients. Una forma d´organització social i política mil·lenària. Té mèrit que Carles Pàramo hagi clavat una falca en aquesta estructura pre-democràtica. Abans de la revolució francesa el poder polític se sustentava en aquestes xarxes clientelars de cosins, amics i servents, quan un personatge notable projectava damunt el conjunt de membres de «la família» lligams d´assistència i protecció. La revolució francesa va fer aparèixer el ciutadà, el qual fa política no pas a través del seu «pater famílias» ans participant mitjançant drets i deures, divisió de poders, constitucions... En canvi el debat que hem hagut de seguir a la premsa empordanesa ( la marbellització ) ens insinuava que sota les aparences calia comprovar de qui són els terrenys d´aquest zona o d´aquesta altra: grups de influència. D´altra banda els qui no tenen gaire propietats es pregunten si no caldria un debat postelectoral televisat en què s´aclarissin algunes coses. Un exemple: el mercat setmanal que ha col·lapsat la gran Via durant tant de temps, està mal situat allí, perquè l´alcalde havia de cedir a grups de pressió? Un altre: té raó el cap de l´oposició quan diu que hi ha gent que es considera «elit» que no es vol barrejar amb la plebs? Sobre això no hem llegit cap resposta, de moment. Tot i que la presa de posició de l´antic president de la Diputació és molt i molt potent, es necessita molt de valor per escriure aquesta frase: «Estan buscant a consciència i per electoralisme la creació d´un sistema de matrícula que busca la conversió d´unes escoles per als qui es pensen ser les elits a costa de tenir-ne unes altres d´estigmatitzades». A partir de les intervencions dels uns i dels altres, interpreto, dedueixo, que aquestes xarxes clientelars d´amics coneguts i parents busquen agrupar-se per barris on no volen mesclar-se amb gent que compra habitatges de protecció oficial, a Roses... però també en altres llocs. Segueixo deduint que en algunes viles i ciutats el poder cedeix a les pressions amb més facilitat que en altres. A consciència i per electoralisme! Suposo que per governar sempre cal arribar a pactes amb els poderosos: potser valgui la pena allò que s´aconsegueixi per allà a canvi de cedir per aquí. Però imagino que hi ha moments en què els poders amagats apreten més del compte. Sospito que la teranyina et pot empresonar sense que ni te n´adonis. També confio sempre que l´ésser humà té una gran capacitat d´aprendre. Tant els polítics com els lectors del debat que alguns ara volen aturar. Voldrien que la cosa es quedés en l´estat actual: aparences, aspectes aïllats, connexions externes entre les coses. Etapa de sensacions i d´impressions: us faríeu creus. Encara no hi ha prou perspectiva per formar conceptes i impressions lògiques. Cap al 2050, si algun sociòleg es pren la molèstia de comparar tots els escrits que han sortit i les seves contradiccions es podrà fer una idea-concepte, de la democràcia a la Costa Brava Nord a principis del segle XXI. Molt influenciada encara per l'antiguitat romana. No sabem si això serà així, tot i que s´escolten algunes veus noves que voldrien fer un pas endavant: anar més enllà de les aparences, comprendre les connexions internes dels fenòmens que contemplem. Només amb la pràctica s´aconsegueix anar de la visió superficial a la profunda. Costa: us en faríeu creus! L´única manera de saber és entrar en contacte amb allò que ens interessa, en aquest cas viure la política des de dins, però ara mateix és fa difícil imaginar la creació d´un moviment ciutadà com el de Castellò, tampoc no es veu cap formació política del poble disposada a propiciar cap debat. Una cosa és certa: Pàramo ha traçat una línia divisòria sense retorn. A Roses ha començat una nova època. I al món també: les repercussions directes de la crisi financera, immobiliària, arribaran d´aquí a 9 mesos. Per Sant Joan.Ho ha dit en Rato. Per això plega del FMI: es necessita valor per enfrontar tantes coses incomprensibles que van venint. Valor per governar Roses en aquests temps que vénen i més valor encara per fer d'oposició amb el metre, els pesos i mesures,... i el cartabó. Víctor Sánchez Sat, 29 Sep 2007 13:16:23 +0200